La Teràpia Mirall (TM) és una tècnica que s’utilitza, sobretot, en la fisioteràpia neurològica, però si ens atenem a la seva teoria, pot i ha de ser aplicada també en el sector traumatològic i múscul-esquelètic. Partint de la base que en qualsevol situació de lesió, sobretot en aquelles situacions cròniques, hi ha modificació en el còrtex motor i sensitiu, la teràpia mirall (que te com a objectiu actuar sobre aquests) és pot aplicar en lesions múscul-esquelètiques.
Aquesta eina terapèutica va néixer els anys 90 a mans de Ramachandran i Rogers-Ramachandran com a mitjà per tractar el dolor del membre fantasma en pacients amb extremitats amputades.
Actualment, la TM forma part d’un programa d’intervenció anomenat IMAGENERIA MOTORA GRADUADA (IMG), essent la teràpia mirall, l’últim esglaó d’aquesta intervenció. A continuació, podem veure la seqüència d’intervenció que s’aplica quan volem fer un tractament basat en la IMG;
Progressió dins d'un programa de IMG
En el passat article vàrem parlar sobre la discriminació sensorial, etapa que, com veieu, és la que precedeix a la utilització del mirall com a eina terapèutica dins la IMG.
La progressió i el respecte de les diferents etapes dins la IMG és molt important per assegurar-nos els seus beneficis.
EN QUÈ CONSISTEIX?
Busquem crear una falsa sensació de moviment a l’extremitat afectada a partir del moviment de l’extremitat sana, per mitjà d’un mirall situat al mig del cos del pacient, al qual el pacient observa el reflex de l’extremitat sana com si fos la lesionada, deixant aquesta a l’altre costat del mirall. Per tant, la teràpia mirall vol substituir la informació visual que es te de l’extremitat afectada gràcies al reflexe de l'extremitat sana, de tal manera que, els moviments o activitat funcionals que es realitzin amb el costat sa són reflexats en el mirall donant la falsa sensació de que és el membre afectat el que els realitza.
Els resultats positius de la utilització d'aquesta eina terapèutica poden explicar-se per canvis a nivell de l’excitació cerebral, provocats quan el pacient veu el seu "membre lesionat movent-se" al mirall (mentre que realment el seu membre afectat està bloquejat visualment a l'altre costat del mirall.
Sent una mica més específics; què passa a nivell cortical? A través d’aquesta falsa il·lusió generada pel mirall, volem involucrar gradualment les xarxes motores corticals (aquelles xarxes neuronals encarregades d’iniciar el moviment) sense desencadenar una resposta motora de protecció i dolor. És a dir, que volem que s'activin a nivell del còrtex aquelles regions cerebrals que s’activen quan movem l’extremitat afectada, però sense moure aquesta extremitat. D’aquesta manera també volem influir sobre la hipervigilància que el Sistema Nerviós (SN) te sobre l’extremitat afectada, que pugui observar que es mou però no es desencadena ni es desperta resposta de dolor i de protecció.
Utilització de la teràpia mirall en pacient amb una luxació de colze
COM PODEM PROGRESSAR?
Aquí us presentem una possible progressió alhora de treballar amb el mirall com a eina terapèutica;
- Extremitat afectada i extremitat sana immòbils. Només observar el reflex de la mà sana al mirall. Integrar el reflex com a propi.
- Extremitat afectada; immòbil. Extremitat sana; moviment (obrir-tancar, flexió-extensió, etc). Tota l’amplitud de moviment.
- Moviments sincrònics. Extremitat afectada: moviment fins on nota el dolor. Extremitat sana: tot el rang de moviment.
- Moviments asincrònics. Per exemple, alhora que l’extremitat afectada genera una extensió, l’extremitat sana fa flexió.(*Anar en compte, si aquest punt no es fa bé pot augmentar la simptomatologia. Si augmenta, parar i retrocedir en la progressió).
- Gests funcionals. Afegir context. Per exemple; estisores. Posar estisores a les dues mans.
- Evolució a teràpia tradicional quan el pacient és capaç de començar a tolerar el moviment del membre afectat darrera del mirall.
Segons l’evidència actual, amb la utilització de la GMI (incloent la teràpia mirall) obtenim disminució del dolor, augment de la mobilitat activa (ROM actiu) del membre afectat, disminució del catastrofisme i de la por al moviment (kinesiofòbia), millora la reorganització cortical i, per tant, millora de la funció, sobretot en pacients amb dolor crònic, SUDECK i post-quirúrgics entre d'altres. Aquestes millores, permetran una adaptació més ràpida a un tractament funcional basat en teràpia manual i exercici.
Està ben establert que una part important de l’experiència de dolor està correlacionada amb la hipervigilància del sistema nerviós central i perifèric. I una estratègia que fem servir els fisioterapeutes per tractar aquesta hipervigilància del sistema nerviós és, per tant, la Imageneria Motora Graduada, on s’inclou la teràpia mirall.
En aquest article us parlem sobre la teràpia mirall. Com hem dit anteriorment, aquesta és la última fase dins d’un programa de IMG i, és important saber que no és recomanable utilitzar-la com a eina aïllada per si sola, doncs si ho féssim estaríem disminuint els seus beneficis.
No volem acabar sense mencionar que és important tenir en compte que el dolor limita severament la capacitat de moviment, si no apliquem bé aquests tipus de tractaments, amb la simple imaginació del moviment podem augmentar dolor i inflamació del pacient generant l’efecte contrari al destijat.
