El Osgood Schlatter (OSD), també conegut com una apofisitis del tubercle tibial, és una de les causes més comunes de dolor a la cara anterior del genoll en nens i adolescents que practiquen esport. En la majoria dels casos, el diagnòstic és clínic; dolor al voltant de l’apòfisi de la tuberositat tibial, suficientment sever com per causar una lleu coixera, que, a vegades, pot anar acompanyat d’inflamació o deformitat. Els pacients experimenten dolor al baixar escales, després de períodes prolongats d’estar asseguts amb el genoll immòbil, al estar agenollats i durant les activitats esportives. Com a condició relacionada amb el creixement, és un problema rellevant per esportistes joves, essent l’edat diana entre les noies de 8 a 13 anys i entre els nois de 10 a 15 anys. 


Es desconeix la causa exacta de la OSD. Podria ser secundari a microtraumatismes repetitius de la tuberositat tibial o degut un desenvolupament important de la musculatura del quàdriceps per l’edat de la persona. Una hipòtesi comuna sobre la etiologia  de la OSD suggereix un desenvolupament asincrònic entre ossos i teixits tous, en particular el múscul recte femoral, durant l’etapa de maduració. Aquesta diferència i el conseqüent augment de força que haurà de tolerar el teixit ossi pot produir irritació i, en casos greus, una avulsió parcial de l’apòfisi del tubercle tibial. 


Tot i que existeix una àmplia gamma de filosofies pel tractament de l'OSD, aquest es tracta predominantment de manera conservadora amb fisioteràpia i readaptació. Per tal de tenir èxit, els paràmetres que s’han de controlar són; l’aplicació de gel, el descans, els exercicis de força, modificar l’activitat (de manera temporal), entre altres. Si hi ha aguditzacions del dolor, es poden utilitzar antiinflamatoris o, inclús, anestesia local injectada en l’àrea dolorosa de la tuberositat tibial, pel control del dolor. Les últimes investigacions aconsellen evitar la immobilització, ja que aquesta causarà, entre altres aspectes, atròfia muscular, el què allargarà el procés de readaptació i en dificultarà l'èxit. Segons l'evidència científica actual, la cirurgia no és necessaria per tenir èxit en la readptació. 


Segons articles actuals, el tractament conservador pot tenir una duració de 4 a 6 mesos per poder retornar a l’activitat física sense dolor, adquirint unes pautes tant abans com després de l’activitat. Inicialment, i en funció de la persona, hi ha casos on es recomana disminuir o aturar l’activitat per disminuir la irritació, i d’aquesta manera, deixar pas a les sessions de força i estiraments (4 dies/setmana). Un cop es retorna a l’activitat esportiva, la força passa a 3 dies/setmana i, a poder ser, abans de l’activitat esportiva.   





Referències:

• Neuhaus C, Appenzeller-Herzog C, Faude O. A systematic review on conservative treatment options for OSGOOD Schlatter disease. Physical Therapy in Sport. 2021 (49): 178-187
• Bezuglov E, Tikhonova A. Conservative treatment of Osgood-Schlatter disease among young professional soccer players. International Orthopaedics. 2020.