Davant d’una lesió als teixits, en el cas que ens ocupa, una lesió a l’espatlla dreta (luxacions recidivants) que és tractada amb cirurgia, a part de recuperar la lesió a nivell local (aspectes musculars, propioceptius, articulars, etc) hem de treballar els canvis que es produeixen al sistema nerviós central, al nostre còrtex motor, en el nostre cervell, per garantir, així, una recuperació completa. 
 
A part d’alteracions musculars i articulars, sabem que les lesions, siguin del tipus que siguin, generen canvis a nivell cortical. Aspecte molt important a tenir en compte en el procés de rehabilitació i no només centrar-nos en els teixits perifèrics. Un concepte CLAU alhora d’enfocar aquests canvis és el concepte de NEUROPLASTICITAT (capacitat del cervell a generar canvis en connexions neurals per generar nous aprenentatges).

La millor manera de generar NEUROPLASTICITAT cortical és treballar amb exercicis que tinguin un alt component atencional, que requereixin habilitat i destresa. Busquem un desafiament per la persona (pel seu sistema nerviós), que hagi de tenir els 5 sentits en allò que està fent.

Tal i com veiem a la imatge següent, l’ús del dispositiu amb el que treballem (dinamòmetre) ens permet, per un costat, quantificar la carga amb la que volem treballar per portar un control progressiu. Doncs la carga que els teixits comencin a suportar després d’una lesió sempre ha d’anar acompanyada d’una progressió (i més si hi ha hagut una operació i un període d’immobilització). Per altre costat, l’ús d’aquest dispositiu ens permet treballar amb un foco atencional, donant un lloc al Sistema Nerviós Central en el procés de rehabilitació. En aquest cas, el nostre pacient està generant força sobre el dispositiu que te sota la mà, força que es representa en el mobil amb una línia i, a més força, més amunt anirà la linia. L’objectiu és que segueixi un circuit marcat amb punts generant més o menys força (circuit elaborat en funció de la carga amb la que volem que treballi el nostre pacient).



Òbviament, aquest és un treball que ens permet treballar paral·lelament la propiocepció, aspecte importantíssim per tenir una recuperació 100% completa.

Tal i com molta evidència conclou, posant atenció a l’acció tindrem més beneficis que els que tindriem amb una execució motora simple (sense posar atenció en allò que fas), com per exemple;

• Està demostrat que la repetició en absència d’habilitat i/o precisió no indueix reorganització del còrtex motor. Quan afegim un estímul nou és quan estem estimulant canvis neuroplàstics. I així comencem a revertir els canvis que s’han produït al nostre cervell com a conseqüència d’una lesió.
• L’atenció a l’acció condueix a una major activació d’estructures cerebrals molt implicades en el procés de rehabilitació (resumint, l’atenció optimitzarà la connectivitat entre el còrtex prefrontal i premotor).
• L’atenció augmentarà la informació que el còrtex rep de la zona treballada, el què implicarà una millor resposta motora, és a dir, un millor moviment. 
• L’atenció optimitza la comunicació neuronal incrementant l’eficàcia de les sinàpsis que ens interessen i disminuint les senyals redundants (soroll no important per X acció). 

 
Per tant, s’ha d’implicar sempre al sistema nerviós en el procés de rehabilitació i això és “tan fàcil” com buscar estímuls novedosos que impliquin 100% l’atenció de la persona.