Feedback visual
Feedback visual
Utilització d'eines de biofeedback segons les investigacions més recents.

Que és?

Tècniques que ens permeten treballar amb feedback visual. Unes ulleres de realitat virtual, un làser, un coixinet de pressió, entre d’altres, potencien la consciència sobre el què estem fent, de com ens estem moviment, si estem fent la pressió/força què volem, si estem activant aquella part què volem treballar, etc.
El què busquem amb aquest feedback visual és fer més eficient la connexió cervell-cos de manera que ens resultarà més fàcil saber cap a on moure’ns o com realitzar l’exercici si podem veure i som conscients de com ens movem.

Perquè ens beneficia?

Aquest feedback ens ajudarà a millorar la resposta motora. Aquestes eines generen un augment de la informació que va en direcció al cervell, essent una informació addicional que rep el sistema nerviós central sobre el què està passant a nivell motor. Un suplement al feedback sensorial que emet el propi cos cap al cervell alhora de realitzar un moviment. Així, per exemple, si utilitzem les ulleres de realitat virtual mentre treballem moviments escapulars i la persona ho està veient en directe gràcies a aquestes, resultarà més fàcil a la persona entendre el moviment i, en conseqüència, després realitzar-lo amb més facilitat. Es pot dir que millorar la informació sensorial contribueix en millorar la resposta motora, millorar el moviment. 

També és una manera d’objectivar les millores on la persona mateixa pot veure i sentir com és capaç de realitzar més força o moure millor i amb més control motor una part del cos.

En quines situacions ens pot ser útils?

En qualsevol procés de rehabilitació. 
Sabem que en presència de dolorinflamació i/o de poca mobilitat  (o immobilització) d’una zona es generen canvis a nivell del còrtex motor (cervell). Caldrà proporcionar durant la rehabilitació  situacions que corregeixin aquests canvis a nivell cerebral.
La mera repetició de contraccions musculars sense precisió o sense atenció durant un procés de rehabilitació o d’entrenament pot no ser suficient per generar canvis a nivell cerebral o en la funció, així com que la repetició del moviment en absència d’un component d’habilitat o de precisió no indueix a facilitar que hi hagi la correcció d’aquests canvis que s’estan donant a nivell del còrtex motor. Aquest aspecte és clau en qualsevol procés de rehabilitació. Amb l’ús d’un làser o un coixinet de pressió busquem generar un esforç motor que vagi acompanyat sobretot d’un esforç cognitiu; ja que un esforç cognitiu contribuirà de forma significativa als canvis neuroplàtics corticals.

Per exemple

En el cas de la imatge de l’esquerra, utilitzem les ulleres de realitat virtual mentre treballem moviments escapulars. D'aquesta manera, la persona està veient en directe el què està fent i les indicacions que li donem, pel que resultarà més fàcil entendre el moviment i, en conseqüència, realitzar-lo amb més facilitat, inclús un cop passem al treball sense la utilització de les ulleres. Per tant, una de les coses que aconseguim gràcies al treball amb les ulleres és augmentar la informació sensorial que puja cap al cervell, perquè tal i com diu els últims avenços en la investigació de la rehabilitació; millorar la informació sensorial contribueix en millorar la resposta motora.
Per altre banda, en el cas de la imatge de la dreta; utilitzem làser amb la consigna de que la llum que aquest emet no surti de la ralla del dibuix que te davant, així estem augmentant l’atenció i l’habilitat alhora de realitzar un exercici. Aspectes que, tal i com hem dit anteriorment, resulten claus en un procés òptim de rehabilitació o de situació dolorosa. 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.