L'explicació pato-anatòmica per l'impingment, es basa en que es produeix un contacte mecànic entre el tendó del manegot dels rotadors i un ós que hi ha per sobre d'aquest anomenat acromion (veure imatge inferior a aquest text). I, segons quina posició de l'espatlla adoptem, aquest roçament augmentarà i es generarà més compresió i més dolor.
gràfica de l'efectivitat dels tractaments aplicats per tractar la síndrome de dolor subacromial
Tot i que molts pacients diagnosticats d’aquest síndrome són tractats sense cirurgia i tenen una resposta molt positiva, la intervenció quirúrgica és freqüentment utilitzada com a primera opció de tractament. Aquesta intervenció quirúrgica consisteix en descomprimir l’espai subacromial (espai entre el tendó i l’ós superior; acròmion) llimant aquest ós i realitzar una neteja del teixit circundant a aquest tendó per mitjà d’una artroscòpia. El que els metges anomenen; realitzar una descompressió artroscòpia de l’espai subacromial.
Ésta intervención quirúrgica consiste en descomprimir el espacio subacromial (espacio entre el tendón y el hueso superior; acromion) limando dicho hueso y realizar una limpieza del tejido circundante a ese tendón por una artroscopia. Lo que los médicos llaman, realizar una descompresión artroscópica del espacio subacromial.
Hi ha molts articles científics que posen en dubte la utilització d’aquesta tècnica quirúrgica per aquest dolor d’espatlla inespecífic, inclús que no es troba diferència en els resultats de pacients tractats amb aquesta cirurgia i els no operats. En aquest sentit, hi ha un estudi recent i amb una gran qualitat metodològica, on s’estudia si l’operació d’espatlla és millor que altres formes de tractament en aquesta situació diagnòstica. L’estudi consisteix en dividir a la població amb dolor d’espatlla (diagnosticats d’impingment d’espatlla) en 3 grups, per realitzar diferent tractaments i veure els seus resultats:
1. Descompressió artroscòpia subacromial.
2. Artroscòpia placebo. El que vol dir que la persona realitzarà tot el procediment com si l’anessin a intervenir (pre-operatori, anestèsia, ‘operació’ i post-operatori) però en l’operació no intervindran, no tocaran cap estructura. Deixaran la zona com estava.
3. No tractament quirúrgic.
Els resultats van ser sorprenents. Segons el model pato-anatòmic descrit anteriorment només hauria de millorar el grup de l'operació real. Com podem observar en el gràfic que segueix aquestes línees, els trus grups de tractament van millorar. La diferència entre les dues cirurgies (cirurgia real vs cirurgia placebo) va ser pràcticament nul·la. Però no només això! Sinó que, a llarg termini, tampoc va haver diferencies entre els grups de cirurgia i el grup de no tractament. La petita diferència entre els 2 grups de cirurgia i el no tractament pot ser atribuïble a factors com el mateix placebo que genera una operació o la fisioteràpia que inclou qualsevol situació post-cirurgia.
Explicació pato-anatòmica del dolor d'espatlla inespecífic, pel síndrome de dolor subacromial
I com pot ser que millorin els tres grups? 'Hauria de millorar només els que realment intervenen!'. Hi ha moltes respostes possibles. La primera, i més important, és que el model pato-anatòmic (descrit anteriorment) és molt qüestionable. El dolor no sempre comporta una alteració estructural, en aquest, d’espatlla. El dolor pot ser conseqüència de molts factors, i si no fos així, en aquesta estudi només tindria milloria el grup que es sotmet a la operació real.
Aquests resultats també fan molt qüestionable l’ús d’aquesta cirurgia. Una operació sempre suposa un atac i una agressió pels teixits i pel nostre sistema nerviós. Evitar-la, la majora de vegades, serà millor.
És obligació dels professionals de la salut, actualitzar-se per poder informar, atendre i aconsellar bé als nostres pacients.
